L'autora ens presenta la vida de la seva besàvia, la Remei, nascuda el 1906 a Castellterçol. Ella no és una dona cèlebre ni famosa, és una de les moltes dones que van viure al llarg del segle XX i que la història oficial mai no en farà esment, però podria ser l'àvia de qualsevol de nosaltres. Viu la seva vida en paral·lel al desenvolupament del fets històrics que s'aniran succeint: L'atac de la Filoxera, la dictadura d'en Primo de Rivera, la República, la Guerra, la Postguerra i la posterior i lenta recuperació econòmica fins la seva mort al 2008.
Nascuda a pagès, en un mas allunyat del nucli urbà de Castellterçol, passarà fam i misèria, veurà nèixer i morir germans, haurà de dir adéu per sempre a una germana donada a una altra família., serà violada per un cosí segon del seu pare, serà enviada a servir i anirà a parar a Sabadell. Allà coneixerà un pagès de Vacarisses, el Martí, amb qui es casarà. S'instal·laran a la Creu Alta i tindran dos fills: el Josep que es casarà amb la Nina i la Rosa, que renunciarà al seu xicot el Daniel de Castelltterçol per no abandonar a la seva mare.

Però el què més m'ha agradat és la forma en com està escrit, recollint els recursos dialectals del Vallès Oriental i Occidental, paraules que ara no utilitzem però abans si, frases fetes, expressions, renecs (Cagumjudes, Cagudéu). L'autora ha fet una tasca immillorable. ( )

La història m'ha interessat molt i el llengutage l'he trobat sensacional. També alguns pensaments i reflexions. Però el ritme a estones m'ha fallat. ( )