Això del català d'Albert Pla Nualart

SnakClub de lectura en Català

Bliv bruger af LibraryThing, hvis du vil skrive et indlæg

Això del català d'Albert Pla Nualart

Dette emne er markeret som "i hvile"—det seneste indlæg er mere end 90 dage gammel. Du kan vække emnet til live ved at poste et indlæg.

1gamoia
Redigeret: apr 28, 2010, 5:20 pm

He començat a llegir Això del català d'Albert Pla Nualart i em sembla que dóna per un bon debat. Si algú s'hi vol apuntar, podria ser la lectura d'aquest mes de maig.

2bugaderes39
apr 28, 2010, 3:29 am

Au, m'hi apunto.

3xrm-rvo
apr 28, 2010, 5:59 am

Ja el vam llegir. Certament és un llibre que invita al debat i a la polèmica (almenys en la seva extensa introducció), que és el que busca l'autor (i potser encara més el seu editor). Està molt bé qüestionar-se si el model estàndard i el model normatiu són els adequats avui per al català, i si institucions com l'Institut d'Estudis Catalans donen ara mateix la talla i actuen en la línia que li cal al català (més ben dit, la que l'autor creu que li cal per al català).

El pròleg de l'eminent Joan Solà es pot considerar un aval de primera categoria, però ell mateix ja deixa entreveure que l'autor s'atreveix a criticar certes coses sense conèixer de primera mà la realitat de les persones i les institucions que critica. En algun cas, cau en la simple "boutade", com per exemple quan considera que el model estàndard vigent és poc més que un esperanto o un Frankenstein lingüístic (si fos així, ara mateix no quedaria ningú fent servir el català). Altres vegades planteja propostes polèmiques, com l'acceptació sense paliatius del lo neutre, que sembla que contradiu certs plantejaments que defensa en el seu llibre. No obstant això, llegit amb l'esperit crític necessari el llibre és interessant i recomanable, com els breus articles que publica setmanalment al diari Avui, el recull dels quals ha servit per a fer el llibre.

4gamoia
Redigeret: apr 28, 2010, 6:58 pm

L'Albert Pla reparteix clatellades a tort i a dret. Les generacions dels nens educats completament en castellà vam aprendre a escriure en català de grans amb el Signe: normes pràctiques de gramàtica catalana d'Albert Jané i vam intentar ajustar-nos a les normes, conscients com érem d'una mancança greu en la nostra formació. I vam usar arcaismes en un afany de recuperar la llengua genuïna i d'allunyar-nos dels castellanismes. En Pla ridiculitza aquest esforç. I això em dol una mica.

També és ben cert que n'hi va haver molts que mai no van arribar a ser competents en la llengua escrita, en part, perquè els semblava massa allunyada de la real. Però també tinc dubtes que ho haguessin arribat a ser amb un altre tipus de normativa.

5xrm-rvo
apr 29, 2010, 1:31 pm

Si us interessa, podeu trobar un resum dels plantejaments d'Albert Pla Nualart en una entrevista que li van fer al diari Avui el 19 de març de 2010, arran de la publicació del llibre.
Incidentalment podeu fer un cop d'ull als comentaris que hi han deixat els lectors passavolants: n'hi ha de tots colors i per a tots els gustos.

6gamoia
maj 10, 2010, 6:48 pm

Algú sap si les propostes concretes que fa l'autor s'han plantejat recentment a l'IEC? Hi ha hagut alguna resposta per part d'aquesta institució?

Jo ja he fet la meva ressenya.

7xrm-rvo
Redigeret: maj 11, 2010, 7:18 am

El llibre és prologat per Joan Solà, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i concretament de la seva Secció Filològica. Per tant, ni que sigui d'una manera individual es pot dir que l'autor té un cert contacte amb l'Institut.

Ara bé, pel que s'intueix pel pròleg de Joan Solà i per les paraules de Pla Nualart no sembla que l'autor s'hagi adreçat formalment a la institució (segurament ni li deu haver passat pel cap de fer-ho) ni que li hagi plantejat les seves propostes (altrament ho indicaria). L'Institut d'Estudis Catalans no s'ha pronunciat, tampoc, però en aquest cas sembla discutible que s'hagi de pronunciar públicament davant l'opinió individual d'un autor (una altra cosa és que pugui haver-s'hi posat en contacte personalment, cosa que no sabem).

L'Institut d'Estudis Catalans té, primer de tot, l'obligació d'establir la normativa, i ara mateix treballa en una inacabable gramàtica (ja fa catorze anys que està en dansa!) que hauria de poder donar compte d'un bon nombre de qüestions que planteja Pla Nualart (tot i que no necessàriament les ha de resoldre a l'estil que proposa). És preferible que aquesta institució esmerci les seves energies i recursos a enllestir aquesta gramàtica, que no a enfangar-se a polemitzar amb el primer que passa (no sabem fins a quin punt l'autor representa un sector professional o social dels catalanoparlants, de moment només sabem que es representa a ell tot solet).

Ara bé, l'Institut també està obligat a escoltar tothom qui s'hi adreci (i ens consta que ho fa i que té un servei d'atenció de consultes lingüístiques que també accepta propostes), malgrat que li adrecin les propostes més peregrines que ens puguem imaginar (que també ens consten que en rep). I, no cal dir-ho, també té l'obligació d'informar-se de tot el que es publica sobre la normativa, en la mesura que això sigui possible (hem de ser conscients que el volum que es produeix constantment sobre la llengua catalana i la seva normativa és ingent, malgrat que no necessàriament tota aquesta producció té la mateixa qualitat).

Seria desitjable que les decisions de l'Institut tinguessin en compte tot això, que resolguessin de manera eficaç els problemes reals dels usuaris i que acontentessin tothom (és clar o esclar), de la mateixa manera que tot plegat no hauria de coartar la necessària autonomia a l'hora de prendre decisions que afecten a tots els catalanoparlants, de les quals l'Institut s'ha de fer plenament responsable.

Una reflexió final: la tan "famosa" polèmica entre els autoanomenats "heavies" i "lights" de la Catalunya preolímpica que va sacsejar els quatre dits d'aigua de la peixera catalana va aconseguir, a part de ser una veritable murga en el ram dels linguistes del país, que ara no tinguem al diccionari paraules tan normals com "barco" pel simple fet que es van convertir en una bandera, en un símbol idolatrat pels uns i repudiat pels altres i comprometedor per a l'IEC. Si en comptes d'haver volgut fer enrenou, uns i altres haguessin anat a l'IEC a plantejar les seves propostes i a oferir la seva col·laboració d'una manera constructiva, potser el resultat hauria estat tot un altre. Potser l'estirabot del senyor Pla Nualart aconseguirà que moltes de les coses que planteja, malgrat que puguin ser sensates i assumibles, es converteixin en noves banderes que es quedin pel camí sota la pols, com els "barcos" que la ressaca postolímpica va deixar avarats sine die.

Per cert, està molt i molt bé la teva ressenya, Gamoia, és molt recomanable.

8gamoia
maj 16, 2010, 4:00 pm

De vegades aspirar a la perfecció no és el millor objectiu. Trobo que l'acusació de lentitud és raonable vistes les dades. Sense entendre-hi, ni molt menys, potser diria que és millor publicar una versió i al cap d'uns quants anys publicar-ne una de nova amb les revisions que calgui.

I pel que fa als suggeriments, entenc que el formulari públic no deu ser el canal habitual de contacte amb professionals de l'àmbit lingüístic. Suposo que n'hi deu haver d'altres i espero que en Pla Nualart i altres professionals, crítics o no crítics, hi tinguin accés i vulguin usar-los.

(Gràcies pel comentari sobre la ressenya!)

9gamoia
maj 18, 2010, 5:50 pm

D'altres opinions:

10xrm-rvo
maj 19, 2010, 6:15 am

És difícil que hi hagi ningú avui que esperi que cap acadèmia sigui infalible sense ser una mica ingenu o idealista. I potser caldria preguntar-se si a hores d'ara encara queda algú que ni tan sols esperi res de cap acadèmia (i encara menys l'IEC, que és l'acadèmia d'una llengua minoritzada legalment i dividida políticament).

Les acadèmies han de ser útils a la societat, cosa que vol dir ser capaces de donar resposta a les necessitats que se li plantegen, i aquesta resposta ha de ser àgil, però també rigorosa (no cal que sigui perfeccionista) i consensuada. Perquè si al cap d'un temps l'acadèmia es veu obligada a canviar de parer això crea inconvenients i malestar (tingueu present la reacció que hi va haver quan es va reformar el criteri d'ús del guionet en els mots compostos). I aquest malestar és majúscul si el canvi es deu a una decisió errònia o no prou consensuada.

Tants anys de retard en obres com la gramàtica semblen realment injustificables, però aviat és dit. Un exemple: per a la Nueva gramática de la lengua española de la Real Academia Española han calgut onze anys (i encara no han enllestit la part de fonètica, que no se sap quan estarà). I no es pot dir que a la RAE li hagin mancat mitjans. En comparació, l'IEC té menys mitjans (econòmics i de personal) i més feina a fer: la Gramática de la lengua española de 1931 (i 1962) ja era bastant completa, mentre que la Gramàtica catalana de Fabra publicada per l'IEC amb prou feines conté qüestions de sintaxi (combinacions pronominals, negació, ús de preposicions i para de comptar). Això vol dir que l'IEC ha de fer de bell nou molta de la feina.

Naturalment el formulari que té l'IEC és per a adreçar-hi consultes. A part del formulari, hi ha altres vies de posar-se en contacte amb la Secció Filològica (des del correu postal al correu electrònic, passant pel telefon) que estan a l'abast de tothom al web de l'IEC. Potser fins i tot deu ser possible presentar-se a l'IEC o demanar una entrevista, encara que segurament en aquests casos potser cal acreditar que ets un professional relacionat amb la llengua (mestre, lingüista, etc.).

11gamoia
jul 27, 2010, 12:48 pm

A la revista Llengua i Ús, núm. 48 s'hi ha publicat una ressenya a càrrec d'Anna Montserrat, de la Universitat Rovira i Virgili.

Llengua i Ús. Revista Tècnica de Política Lingüística. Número 48, segon quadrimestre de 2010