Vicenç Villatoro

La història d'una família jueva arrelada a Catalunya, recerca de l'arbre genealògic del famós publicista Lluís Bassat. Pertany a una família sefardita expulsada fa 500 anys i retornada als anys quaranta a Barcelona. Sefardita però també romaniota, en definitiva mediterrània. Una branca ve de Bulgària, tmbaé de Turquia, d'Alemanya, de França, de Grècia (Corfú), La família es mou d'una a una altra ciutat i durant l'època de l'Holocaust un altre diàspora per salvar la vida.
D'entrada m'atreia molt llegir aquest llibre però tot hi que dona moltes referències interessants, l'he trobat poc endreçat, semblen les notes de la recerca i que manqués ordenar-les i estructurar-les. Es repetitu i desgavellat. M'ha sabut greu treure'n aquesta conclusió, Quasi 600 pàgines i pensar que sembla un esborrany.… (mere)

Aquest relat és una narració breu de 124 pàgines, de fàcil lectura. Un viatge de Roma a Nàpols, l'any 1973, quan l'epidèmia de còlera feia estralls a la ciutat. Una jove estudiant torna de vacances i agafa el tren a Roma per iniciar el nou curs, és el mes de setembre, el tren gairebé va buit però al seu departament entre un home gran d'uns 70 anys, inicialment ella no mou els ulls de les pàgines del seu llibre, no té ganes de parlar amb ningú, però de mica en mica s'estableix entre ells un creixent corrent de simpatia que farà que passin junts dos dies més, sencers. El senyor Lamarca li explicarà a Eliana el motiu del seu viatge, des de Buenos Aires retorna a la Maratea de la seva infància, don va marxar l'any 1944, en nacabar la guerra. En arribar a Nàpols ella el convida a dormir a casa seva i l'endemà és ella qui l'acompanya a ell a Maratea.
Els anys de diferència que hi ha entre ells no són obstacle per establir una complicitat i una relació de proximitat inpensable. Són dos dies on el Sr. Lamarca de mica en mica li desvetlla els motius del seu retorn a Maratea, creant un vincle molt especial entre ambdòs. El Gatopardo es la novel.la que ella li obsequia, símbol del seu propi rencontre.… (mere)

En aquest volum l'autor ens explica la vida dels seus avis materns, els Lamolla Vives. Inicia el relat amb l'emigració dels Lammoglia de Maratea, a la Basilicata, terres pertanyent al regne de Nàpols fugint de la guerra del francès a principis del segle XIX, instal·lant-se a Cornudella, deprés a Lleida i posterioment a Canet. Allí és on neix l'avi de l'autor, l'Artur Lamolla, que vindrà amb els seus pares a Terrassa i es convertirà en un bon manyà apreciat a Cal Reig, on traballarà tota la vida, excepte el període de l'exili i l'estada a la presó.
Per part de l'àvia, la Llúcia Vives, nascuda a Terrassa i nuadora de la casa Freixa des dels 10 anys inquieta, balladora i revolucionària, filla del seu temps.
Aquests són els avis, i a través de la seva història se'ns descriu la història d'una època i una ciutat, Terrassa. Què representà la República per aquests personatges? Com dipositaran les seves esperances en un món millor que s'esfondrà amb un cop d'Estat que comportà la Guerra Civil i una època de deteriorament imparable. I depsrés de la guerra la postguerra, la gana, la por, la pèrdua d'un món idealitzat. L'exili, els camps de concentració, la tornada, el pas per la presó.
Mentre l'àvia a Terrassa també passa per la presó, però així que en surt torna a treballar a Cal Freixa i tira endavant la seva filla, la Teresa ( nascuda al 1930), i aguanta la casa fent vàries feines mentre espera la tornada del seu home.
Tot un recorregut per aquells anys, que ens explica com era el dia a dia de moltes de les nostres famílies. He llegit crítiques que diuen que es reiteretiu en explicar les coses i que sovint repeteix més d'un cop les escenes però a mi m'ha interessat molt m'hi he sentit molt identificada en molts moments, tant en aquest llibre com en l'anterior "Un home que se'n va". Recapitular la nostra història recent abans que no es perdi del tot, ara que els nostres avis ens han deixat.… (mere)